Vela, Esport i Competició

Fins a 1868 les competicions de vela es regien per regles particulars desenvolupades per cada club nàutic, la qual cosa representava molts problemes d'arbitratge i interpretació quan diversos clubs volien competir entre si. L'1 de juliol de 1868 es va convocar un congrés afavorit pel Royal Victoria Yacht Club britànic amb la finalitat de crear unes regles que poguessin ser acceptades per tots. En 1906 es va acceptar el sistema mètric decimal en les regles de mesurament, i en 1907 es va fundar un organisme internacional que regula tota la competició a vela. Actualment es diu Federació Internacional de Vela (ISAF), i és l'encarregat de publicar el Reglament de Regates a Vela. La ISAF dirigeix tant la vela lleugera, com l'olímpica i la de creuer, encara que algunes regates de creuers, en particular, utilitzen un sistema de mesurament internacional (IMS) que regula el Offshore Racing Council (ORC).

Vela lleugera

Dins de la vela lleugera, les competicions més importants són els campionats del món de cada classe (snipe, optimist, vaurien, sunfish, etc.), i els Jocs Olímpics.

Vela olímpica

La vela es va convertir en esport olímpic en els Jocs Olímpics de París 1900. Quatre anys abans estava previst el seu debut a Atenes però les males condicions meteorològiques ho van impedir. Ha estat present en tots els Jocs excepte en Sant Luis 1904, i ha sofert multitud de variacions quant a classes i estils.

La gran figura de la vela ha estat el danès Paul Bert Elvstrøm, que va guanyar quatre medalles d'or a la classe fi des de 1948 fins a 1960. Posteriorment va arribar a competir al costat de la seva filla, ja sense tanta fortuna. La britànica Frances Rivett-Carnac va ser la primera dona que va aconseguir una medalla d'or, aconseguint-la al costat del seu espòs en 1908 en la categoria de set metres. Des de 1984 hi ha proves específiques per a dones a part de les categories open.

• Medaller olímpic (al final de Londres 2012):

Vela de creuer

Aquestes embarcacions poden ser d'una classe o de diverses, és a dir, que n'hi poden haver d'iguals, o que siguin dissenys únics. No es divideixen per classes, així un creuer pot ser des del típic vaixell de vela amb motor, fins als típics vaixells de quatre pisos que solen sortir en les pel·lícules.

Sens dubte la competició més important de creuers és la Copa Amèrica, seguida d'algunes regates transoceàniques com la Volvo Ocean Race, la Vendée Globe, la Barcelona World Race o la Mini Transat 6.50.